lunes, 27 de enero de 2014

Malala, la niña paquistaní, ha recibido el premio Sajarov del Parlamento Europeo por su lucha contra la ley que prohíbe la asistencia de las mujeres a la escuela

Sara Milano y Claudia Rico, 2º ESO

El pasado 20 de noviembre de 2013 Malala Yousafzai recibió el premio Sajarov con el que el Parlamento Europeo destaca la lucha por la libertad de conciencia y es candidata al Nobel de la Paz.

Con apenas 15 años, Malala defiende su derecho y el de todas las mujeres a estudiar. Una mañana en que se dirigía a la escuela, recibió un disparo en la cabeza a manos de los talibanes paquistaníes, que la dejó al borde de la muerte. Afortunadamente, pudo ser operada (en el Reino Unido) y hoy está restablecida.

La niña paquistaní para poder ir a la escuela ha desafiado una de las leyes más crueles y violentas del mundo, que entre otras barbaries prohíbe el derecho de las mujeres a la educación. Hoy con 16 años ha escrito junto a su padre, su gran mentor, Ziauddin Yousafzai, su biografía Yo soy Malala y se ha convertido en una de las líderes sociopolíticas jóvenes más importantes del mundo.

El atentado talibán que estuvo a punto de hacer de Malala un mártir, ha conseguido convertirla en un símbolo. Y todo comenzó por querer asistir a la escuela.

Según la publicación digital norteamericana The Daily Beast, en la provincia de Malala en Pakistán de los 700.000 niños que no reciben educación, 600.000 son niñas, a quienes se les seguirá negando el derecho a la educación mientras no se les proporcionen los recursos y la seguridad para asistir a clase.


Cuando Malala recibió el premio Sajarov, dijo estas palabras en defensa de la importancia de la educación: ''Los niños de mi país no quieren un iPhone o una Xbox, sino un libro y un bolígrafo para ir al colegio.''

martes, 21 de enero de 2014

Jubilació de Conxa Cotanda i Xelo García


Manel Sosa, Alejandro Rangel, Clara Borràs i Elena Serra, 2º ESO

Als últims messos del any 2013 s'han jubilat dos professores del IES L'Eliana, Conxa Cotanda i Xelo García. Les dos donaban classe als alumns més joves de l'institut, els de 1er y 2n d'ESO.

Conxa Cotanda, professora de Valenciâ, es va jubilar el dia 13 de novembre, després de 39 anys donant classe. Les seues companyes dels departaments de Valencià i Música li van organitzar un acte d' acomiadament en el qual van participar alumnes i professors de l'institut. En primer lloc, un grup d'alumnes amb tres flautes traveseres i una guitarra clàssica van interpretar el Canon de Pachelbel sota la dirección de la professora de Música Mª Josep Aloy. Després un cor format per alumnes de Conxa i algunes professores li cantaren L'hora dels adéus.

A continuació es va mostrar un video preparat per les seues companyes de Valencià, amb fotografies d'alguns moments que Conxa ha viscut a l'institut al llarg d'aquests anys.

L'acte va finalitzar amb unes paraules de la Directora de l'institut agraïnt a Contxa la seua professionalitat i dedicació, amb l'entrega d'alguns regals i d'un ram de flors per part d'alumnes i professors i amb les mostres d'afecte de tots, que Conxa va rebre emocionada.

Amb motiu de la seua jubilació, dos membres de l'equip de Entera-t, Manel Sosa i Alejandro Rangel, li han fet a Conxa Cotanda la següent entrevista.

Quants anys dus treballant al I.E.S?
Aquest any és el que fa nou.

Cual ha sigut el teu millor any ací?
A partir del segon o terçer ja estava a gust, ja coneixia el funcionament, tots els profesors, etc.

Sempre has sigut professora de Valencià?

No, perque cuan hi he sigut mestra de xiquets donava a tots els cursos, donava classe de moltes asignatures.

On donaves classe abans i on t'agradava més?

He donat a molts llocs, però el últim va ser al Garbí i anteriorment a Paterna. M'agradava més el Garbí, molt més, perquè tenien uns alumnes més treballadors.

Sempre has donat al primer cicle?
No, he donat des de infantíl a 2º de ESO.

T'agrada donar als de primer i segon, o voldries a més majors?
No, jo me trobe a gust perqué sempre he donat a xicotets i aixina m'agrada més.

Com veus els alumnes en actitud?
En actitud vers el treball hi ha moltes diferéncies, uns treballen més i altres menys. Però el que em té més preocupada és el comportament, perquè els veig que cada vegada es porten pitxor.


Elena Serra y Clara Borràs, també membres de la nostra redacció, l'han fet tanmateix una entrevista a Xelo García amb motiu de la seua jubilació.

Tu eres professora de Socials. Perquè vas elegir aquesta carrera?

Perquè la meua mare també va ser professora de Geografia i Història i a mi sempre m'ha agradat molt.

Què fas al teu temps lliure?

Doncs m'agrada molt passejar per la muntanya i cantar al Cor de L'Eliana.

Quand et jubiles, què vas a fer?

Apart de descansar, tindré més temps per a visitar museus.

Cóm eren els alumnes dels altres anys comparats amb els d'ara?

Els d'abans eren més treballadors perquè pensaven més en els estudis, i ara pensen més en divertirse, en les festes, en eixir pel poble, etc.